dilluns, 25 de juliol de 2016

RESSENYA: EL PETIT PRÍNCEP



Títol: El petit príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Idioma Original: Francès
Editorial: Salamandra
Any: 1943
Sinopsi: El petit príncep viu en un petit asteroide, que comparteix amb una flor capritxosa i tres volcans. Però té "problemes" amb la flor i comença a experimentar la soledat. Fins que decideix abandonar el planeta per a buscar un amic. Cercant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un fanaler, un geògraf... El concepte de "serietat" que tenen aquestes "persones grans"el deixa perplex i confós. Continuant la seva recerca arriba al planeta Terra, però, amb la seva gran extensió i buidor sent més que mai la soledat...





Si no heu llegit aquest llibre segurament no fareu cas d'aquesta ressenya perquè opinareu que és un conte infantil que expliquen els pares i mares als seus fills i filles, a més a més, basareu aquesta opinió pel format del llibre i els dibuixos. Doncs us he de dir, que personalment, no l'he trobat un llibre infantil, es pot llegir a qualsevol edat i si encara no ho heu fet, no us ho penseu dues vegades.
Un nen de set anys quedarà enamorat del llibre per la història del protagonista, el Petit Príncep, que cerca un amic pels diferents planetes on viatja. Un jove de setze anys quedarà encisat per la profunditat i el significat de les frases i la importància que donen els adults a certes tasques, oblidant-se del que realment és important. I finalment, un adult de cinquanta anys quedarà meravellat per la gran crítica a la societat i s'adonarà com, realment, ens considerem adults quan fem coses importants sense adonar-nos que la majoria d'aquestes són absurdes.
Aquest és un llibre que m'ha fet reflexionar moltíssim. El petit príncep demostra com, a mida que ens anem fent grans, perdem una part molt important de la nostra existència, la imaginació, i que sense aquesta, ens tornem  persones iguals, idèntiques, semblants als robots que dediquen tota la seva existència a treballar i no ha ser feliç i realitzar el que de debò ens agrada.
El conte comença molt pla, però a mida que el protagonista explica el succeït als diversos planetes on ha estat, amb els corresponents habitants, va prenent un to més crític, fins al punt que arribem a ser conscients que no estem fent les coses del tot correctes.
Per què no ens oblidem durant una estona de quina edat tenim realment i traiem el nen que tots duem a dins per gaudir d'aquest llibre imprescindible? Per què no ens passegem durant una estona pels planetes que visita el Petit Príncep?



Laura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada