divendres, 8 de juliol de 2016

RESSENYA: LA PLAÇA DEL DIAMANT



Títol: La plaça del diamant
Autora: Mercè Rodereda
Idioma Original: Català
Editorial: Club editor
Any: 1962
Sinopsi (vigileu, conté spoilers!) Durant un ball de festa major a la Plaça del Diamant, la Natàlia, noia jove, orfe de mare i dependenta d’una pastisseria, coneix en Quimet, fuster, que l’enamorarà des del primer moment i amb qui es casarà al cap de poc. Aquest casament farà canviar totalment la vida de la Natàlia ja que mai serà ben tractada pel seu marit i decidirà fer cas de tot el que ell vol sense queixar-se. Es compren un pis on al terrat en Quimet decideix construir-hi un colomar i tenir-hi coloms de tots els tipus, la Natàlia els haurà de cuidar, d’on li vindrà el sobrenom de Colometa. Del matrimoni neixen dos fills, en Toni, i la Rita. La Colometa ha de deixar la seva feina i fins que la fusteria no va gaire bé no pot tornar a treballar, finalment troba feina netejant una casa. Un bon dia en Quimet i els seus dos amics, en Mateu i en Cintet, decideixen anar a la guerra i la Colometa haurà de treballar i cuidar els nens i els coloms tota sola, cosa que li comportarà un gran esgotament i de mica en mica anirà fent fora tots els coloms. Durant aquest temps l’acomiaden de la feina, arribant a passar una situació molt difícil econòmicament, de mol patiment i fam, així que quan li comuniquen que en Quimet ha mort, intenta vendre tot els mobles de casa seva i a contra cor porta en Toni a una colònia de refugiats, on almenys podrà menjar. La situació es tant insuportable que un bon dia decideix acabar amb la seva vida i la dels seus fills amb salfumant, però quan va a comprar-lo l’adroguer li ofereix feina i menjà i, posteriorment, matrimoni. Amb aquest casament la Colometa torna a ser la Natalia i deixa enrere la difícil vida de dona submisa i oblidada per tornar a tenir la seva pròpia personalitat.





Aquesta novel·la mostra d'una manera molt detallada com era la vida d'una noia en temps de guerra. La relació que té la Colometa amb els personatges em sembla fantàstica. Al llarg de l'obra s'esmenten diferents temes importants a tratar, un dels principals que considero és el caràcter masclista dels homes de l'època mitjançant el personatge del Quimet. A més a més també podem observar les penúries que passa la protagonista amb els diners, la fam i la guerra són protagonistes.
Personalment, és una obra imprescindible de la literatura catalana i s'ha de llegir. No va ser una novel·la que m'atragués des del primer moment, la segona part del llibre és millor que la primera, però el balanç final que en faig és positiu.
No és un llibre molt senzill de llegir a causa del vocabulari que hi apareix i la manera d'escriure de l'escriptora, repetint diverses vegades la conjunció "i" en una mateixa frase.


Laura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada