dimarts, 2 d’agost de 2016

RESSENYA: MIG REI



Títol: Mig rei
Autor: Joe Abercrombie
Idioma Original: Anglès
Editorial: Rosa dels vents
Any: 2015
Sinopsi: En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà, que ha fet que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés <<mig home>>. Per això, en comptes de formar-se com a guerrer, com els altres homes de la seva estirp, s'ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l'última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei.
Després d'una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà sol en un món regit per la força física i el cor fred. Incapaç de dur una armadura o d'aixecar una destral, haurà d'afilar i aguditzar la ment. Però una estranya germandat d'ànimes perdudes s'aplegarà al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l'home que li agradaria ser.




Mig rei és la primera part de la trilogia Mar trencat i vaig descobrir aquests llibres per casualitat. Amb una amiga vam anar a una llibreria i jo, fanàtica dels llibres de fantasia, vaig veure que aquest era una de les novetats. La ressenya em va impactar, de manera que no he parat fins a aconseguir-lo.
El ritme de lectura de la novel·la és ràpid des del primer moment, ja que està repleta d'aventura i el personatge principal, en Iarvi, es veurà obligat a sobreviure en unes condicions difícils, més encara per culpa de la seva mà. Tot  i així, sobre la meitat del llibre, es torna addictiu. Entren en joc uns personatges que ajudaran al protagonista a recuperar el Tron Negre i que fan que s'agilitzi molt més la lectura amb diverses escenes d'amistat i superació.
L'evolució d'aquests personatges al llarg de la novel·la és fantàstica, sobretot la del protagonista. Sense adonar-te, veus com poc a poc en Iarvi va millorant el seu físic, aprèn a realitzar accions que mai s'hagués imaginat fer per culpa de la seva mà. A més a més, el trobem molt més madur al final del llibre, veiem que ja no actua com un noi de quinze anys.
Un altre punt positiu d'aquest llibre, sens dubte, és el final escrit per l'autor. Si algú em preguntés quin és el final de llibre més sorprenent, segurament diria aquest. En el últims dos capítols la trama dóna un gir inesperat i l'últim, després de llegir-lo, m'ha deixat amb la boca oberta i amb ganes de llegir el següent.
He llegit la sinopsi del següent llibre, Mig Món, i s'entén que el protagonista ja no és el mateix i passa a ocupar un paper secundari. Tot i això, com que aquest llibre m'ha deixat bona boca, estic impacient per continuar llegint la trilogia i veure com avança.


Laura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada