RESSENYA: EL NOM DEL VENT
-------------------------------------------------------
TITOL: El nom del vent
AUTOR: Patrick Rothfuss
IDIOMA
ORIGINAL: Anglès
EDITORIAL: Debolsillo
ANY: 2012
SINOPSI: << Em dic Kvothe.
Potser has sentit parlar de mi.>> En una fonda en terra de ningú, un home
es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable historia
que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes
de la taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un
personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe...músic, captaire,
lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat
sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant.
---------------------------------------------------------------------------------------------sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant.
LA MEVA OPINIÓ
Feia molt de temps que sentia a parlar de El nom del vent de l’escriptor Patrick
Rothfuss i sempre rodejat de crítiques positives, però mai m’havia acabat de
decidir a comprar-lo fins fa unes setmanes i, de debò, no me’n penedeixo.
Novel·les com aquesta són les que reafirmen la fantasia èpica com la meva
preferida, són difícils d’oblidar.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Et sorprendria la quantitat de veritats que s’amaguen a les cançons infantils
Kvothe
--------------------------------------------------------------------------------------------
La novel·la s’inicia en una posada on corren rumors,
històries, sobre en Kvothe, però l’arribada d’un escriptor a la recerca de la
vertadera història farà que sigui el propi Kvothe qui la narri durant tres
dies.
Aquest primer
volum de la trilogia Crònica de l'assassí de reis conté el primer dia, la presentació. En Kvothe és fill d’artistes
itinerants i, durant els anys d’infantesa aprendrà música i teatre, sobretot, a
tocar el seu instrument més preciat, el llaüt. Però, malauradament, els anys
de felicitat finalitzaran massa d’hora i el nostre protagonista haurà de
sobreviure, malvivint durant anys, fins que aconseguirà, amb el seu gran
talent, entrar a la universitat, on intentarà descobrir allò que des de petit
ha volgut saber, allò que s’ha convertit en la seva principal raó per continuar
vivint.
El que més valoro
d’aquesta novel·la, sens dubte, és el personatge protagonista, en Kvothe. És un
personatge fantàstic que fa especial la
novel·la. Un noi jove, pèl-roig i d'ulls verds, amb una gran facilitat d’aprenentatge
i de relació d’idees. A part de la seva intel·ligència i memòria, en Kvothe es
caracteritza per la seva força de voluntat i la capacitat de seguir endavant
tot i les dificultats.
Pel que fa a la trama, potser la primera part del llibre,
abans que comenci la narració de la història, es pot fer una mica feixuga, però
us asseguro que després no podreu parar de llegir. A més a més, una de les
coses que sempre trobo agradable d’un llibre tan llarg és l’aparició de petites
històries, en aquest cas explicades per un home durant la dura etapa del
protagonista a la ciutat de Tarbean, o cançons, que fan desconnectar lleugerament
de la història i que estic convençuda que seran importantíssimes per al següent
volum.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Vaig viatjar, vaig estimar, vaig prendre, vaig confiar i em van trair
Kvothe
--------------------------------------------------------------------------------------------
És un llibre de lectura àgil, que no us espantin el prop
de nou-centes pàgines amb lletra minúscula. És una novel·la genial que no us
deixarà indiferents, plena d’aventures que us encantaran. Jo ja estic desitjant
llegir la següent!
Us heu llegit El
nom del vent? Us ha agradat la ressenya? Que opineu de la fantasia èpica?
Laura
2 COMENTARIS
El te vermell
ResponEliminaKVOTHE
ResponElimina