RESSENYA: LA FLOR DE FUEGO
 TITOL: La flor de fuego
AUTORA: Alba Quintas Garciandia
IDIOMA ORIGINAL: Castellà
EDITORIAL: Nocturna ediciones
ANY: 2017
SINOPSI: Nadie sabe qué ocurre en el instituto. Estudiantes y profesores corren por el edificio e intentan salir a toda costa mientras suenan estallidos similares a disparos… pero eso no es posible, ¿verdad?
Una chica en la calle asegura que los ha visto entrar y, sí, iban armados. Otro alumno tiembla en la biblioteca tras haber presenciado una escena que jamás olvidará. Y John… ¿Dónde está John? ¿Por qué, cuando todos se esfuerzan por huir, él corre los pasillos en dirección a los disparos?
Tal vez él quiera contarlo. Porque esta es la historia de John. Y la historia de John es la historia de Columbine.
O quizá no tanto.
|
LA MEVA OPINIÓ
|
Després de sentir-se diversos trets, l’institut entra en un estat de caos. Uns intenten fugir de l’edifici presos del pànic, altres, en canvi, es tanquen a les aules on minuts abans havien estat fent classe, paralitzats, incapaços de reaccionar. Tant alumnes com professors lluiten per la seva supervivència. Tots tenen un mateix objectiu. Tots, menys en John. El nostre protagonista no intenta salvar-se, amagar-se en un lloc segur, sinó que els seus passos el condueixen del lloc on tots fugen, d’on se senten els trets.
La flor de fuego és la segona obra de la jove escriptora Alba Quintas Garciandia que ens explica un dels tiroteigs més coneguts ocorreguts a Estats Units. El 20 d’abril de l’any 1999 Eric Harris i Dylan Klebold van entrar armats a l’institut Columbine del comptat de Jefferson assassinant a dotze estudiants i un professor i ferint vint-i-una persones més.
Els personatges que apareixen a la novel·la són fantàstics, tant els que podem considerar herois com els que considerem cruels. Destaco, entre tots, el personatge d’en John, que ens acompanya al llarg de l’obra i que ens mostra la seva evolució i els seus pensaments més profunds i el de l’Ethan. Aquest últim, l’autora assegura que és un símbol, a mi em va posar la pell de gallina, el considero un dels personatges més esgarrifosos que he llegit.
Així mateix, en relació als personatges, cal destacar el grup d’amics de qui ens parla en John. Un grup format per persones molt diferents entre ells, algunes no acaben d’encaixar en la societat, però es veuen integrats en un grup fantàstic.
La base real de la trama és la que atrapa al lector mitjançant la ficció narrada amb la enamoradissa ploma de l’escriptora. Felicito la gran recerca d’informació per part de l’autora, que ens omple la trama de petits detalls reals que ens fan prendre consciencia sobre la normalitat de la tinença d’armes a Estats Units, un problema encara present i la personalitat dels causants de la massacre. De fet, fent referència al darrer, un conjunt de textos escrits per un dels veritables autors no deixen indiferent al lector.
La flor de fuego és un llibre cent per cent recomanable, que atrau al lector des de les primeres pàgines i que el fa reflexionar, al llarg de la novel·la mitjançant un tema delicat, però encara present a molts països del món.
Us animeu a llegir-lo?
Laura
0 COMENTARIS