RESSENYA: ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN
AUTORA: Laura Gallego
IDIOMA ORIGINAL: Castellà
EDITORIAL: SM
PAGINES: 477
SINOPSI: La Viana, l’única filla del
duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits.
Tots dos s’estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de
celebració del solstici d’hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia
i els seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant
Robian com el duc es veuen obligats a anar-se’n a la guerra. En aquestes
circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que
el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que
s’expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.
|
LA MEVA OPINIÓ
|
Feia molt de temps que tenia ganes de llegir
aquest llibre, considero la Laura Gallego una de les millors escriptores
juvenils actuals i, aquesta novel·la, està considerada una de les seves
millors. Discrepo, crec que Allà on els arbres canten és una bona novel·la juvenil,
entretinguda, però no tan elaborada ni impactant com va ser Memòries d’Idhun.
Aquesta saga em va arribar al cor i va ser, en part, gràcies a la seva lectura
que vaig descobrir el gènere de la fantasia èpica, actualment un dels meus
predilectes.
La novel·la és de gènere fantàstic, ambientat
en un poble medieval. La nostra protagonista és la Viana,una jove promesa amb
en Robian, el seu amor des de petita. Durant la celebració del solstici
d’hivern al castell de Nòrtia, els convidats són avisats de la imminent batalla
amb els bàrbars i els homes són enviats a lluitar. A partir d’aquest moment la vida de la Viana
canviarà per complet i tots els seus somnis
es veuran truncats. Però no es quedarà de braços creuats, lluitarà per
recuperar tot el que ha perdut.
Parlem dels personatges. La veritat és que la
protagonista és fantàstica. Una noia filla de ducs, molt fina i educada que es
veu obligada a convertir-se en una lluitadora, forta i valenta. La Viana no
necessita cap príncep que la vagi a rescatar, es pot salvar ella sola. De fet,
és ella la que ajuda al ”príncep blau”.
Però la protagonista, no és el meu personatge
preferit de la novel·la. L’Uri és, per a mi, el més elaborat. Un noi misteriós
que la Viana descobreix mig mort al Gran Bosc. Un personatge que no sap parlar
ni caminar i que amaga un secret. Un secret que, quan quedi rebel·lat deixarà
al lector amb la boca oberta.
Què podem trobar a Allà on els arbres canten?
Aventura, acció i una història d’amor molt tendre que arriba al cor dels
lectors.
La ploma de la Laura Gallego és màgica, capaç
de crear espais únics i personatges que arriben al fons del cor. Tot i que, com
he dit anteriorment, no és una de les meves novel·les preferides de l’autora,
és molt entretinguda i de lectura àgil. Si esteu buscant un llibre semblant a
memòries d’ Idhun, aquest llibre no us el recomano. Però, si gaudiu de la
fantasia i desitgeu passar una bona estona amb uns personatges únic,
definitivament, Allà on els arbres cantes és el llibre que esteu buscant.
Laura
0 COMENTARIS